Defensa pròpia

Els 7 contes que integren aquest volum són històries que agrupen inseguretats, incomunicació, ambigüitat, reflexió i un xic de mala baba. És evident la influència de Sergi Pàmies i Quim Monzó en ells: un estil urbà, desenfadat, sense gaire pèls a la llengua. Bagunyà defuig la presentació formal tradicional: el protagonista va desgranant els seus pensaments, els seus temors, en alguns casos les seves paranoies (digne de destacar el conte Silenci, sisplau). Se’ns presenta nu, i és precisament això el que fa que l’obra t’atrapi. La veu de l’adolescent rebel, o la jubilada rancorosa, és en part la nostra veu: veiem en el seu fil de pensament una lògica que defuig l’opacitat i que mostra les corrents, de vegades ocultes, de qualsevol personalitat.